Les veus del Besòs

Ahir i abans d'ahir a la nit, TV3 va emetre la minisèrie Les veus del Pamano, a partir del llibre homònim del Jaume Cabré. Em va agradar, però encara més el llibre, que vaig devorar com cap altre llibre he devorat. Ho vaig fer a la segona, perquè a la primera em vaig anusar amb les primeres 40 o 50 pàgines. Quan me les vaig haver empassades, la resta va baixar com el bon vi. Les veus del Pamano, riu de la vall d'Àssua, em va fer plorar i riure, em va captivar i em va fer estimar més el Pallars, si no l'estimava prou encara.
La minisèrie em va agradar, especialment el personatge del Valentí Targa, molt ben encarnat. Hi vaig trobar, però, algunes falles que passo a comentar:
La primera i més grossa, el parlar de la gent. Si bé els rius no parlen amb veu humana, era d'esperar sentir pallarès a la canalla de l'escola i a la gent de Torena (muntanya real propera a Llessui). Però no. Ja ho sé que no hi ha cap mica de planter d'actors i actrius a Àssua, Siarb, Cardós, Àneu i Ferrera, però si el repartiment pot aprendre's papers en anglès o espanyol, tant li costava aprendre a parlar com ho fan al Pallars Sobirà? Més que del Pamano, semblaven del Besòs, les veus. Crec que aquest fet va restar molta potència al film.
L'altre retret és d'imatge. Per un costat, la neu que queia al primer capítol, el de dilluns, es veia que no era de debò. Potser només quan deixaven caure el sac amb el Ventureta mort nevava de veritat. Encara amb això, dos cops es va veure una imatge general del poble nevat, ara sí realment, però era un altre poble. Posaria la mà a la neu, més que al foc, que era Tornafort, no pas Llessui. I per últim, no vaig trobar prou aprofitada la grandiositat, bellesa i espectacularitat del paisatge pallarès. El Sobirà és, sens dubte, la comarca del nostre Pirineu més salvatge, gran i fascinadora que tenim, si més no per a mi i per a la fauna forestal i alpina. Com bé diuen companys pallaresos, lo Pallars és lo Pallars.
Enhorabona, Cabré, vau escriure una meravella de llibre. Enhorabona, TV3 i qui més l'hagi produït, heu fet una bona pel·lícula. Perfectible, però bona.

Una

Ahir sí que va començar la temporada de neu al Pirineu. A la Seu també, encara que de manera més aviat testimonial. Sigui com sigui, fou la primera nevada de la temporada, i agafà molts caducifolis encara vestits de tardor, com ara el besurt i els erables de les fotos, fetes des de casa. Ja en portem una! Entre les 8:20 i les 9:20, si fa no fa, va nevar amb ganes; cap cosa de l'altre món, però pels bojos per la neu feia goig. Ho féu a 0,4ºC i s'agafà ràpidament als llosats (gebrats de la matinada), vegetals, cotxes, etc. Un cm com a molt que de seguida es fongué. Al vespre va ploure i aiguanevar a 2,5ºC. A la una de la matinada d'avui ha acabat nevant a 1,8ºC, però ha estat la traca final i tot just a fer una pasta que aviat s'ha fos. Han caigut 13 litres. Aquest novembre en portem 19, i a l'octubre en caigueren 57. El 2009 en portem 569. A Civís va caure-hi un pamet (20, 22, 24 cm?), a Ransol 50 i a Baguergue (el poble més alt de l'Aran) 60. A les cotes més altes del país occità diuen que un metre!

El bon seny

Fa uns dies em vaig endur una bona sorpresa desagradable amb l'enrenou de les plataformes per promoure consultes autodeterministes. Ho vaig escriure amb una bona dosi de tristor. Han passat els dies i segur que hi ha hagut seny per part de tothom implicat, perquè no se n'ha sabut res més, d'aquelles polèmiques acusacions del López-Tena, si més no jo no n'he sentit ni llegit. Me n'alegro. Celebro la nostra resiliència col·lectiva. És a dir, la nostra capacitat de refer-nos després d'una maltempsada. La dita diu que la roba bruta es renta a casa. Totes les organitzacions en tenen, tothom en tenim. Ja vaig dir que el López-Tena es va equivocar, al meu parer, per fer acusasions parcials, sense noms ni mals. Qui crec que va actuar molt correctament fou Reagrupament, i en concret el seu líder, perquè no van dir ni piu davant les primeres acusasions. Van callar i suposo que van fer cuina. Entec així les paraules del López-Tena a l'article Consultes dinamitades del dia 16 d'octubre. Tant costa actuar així, amb seny i no com una paret on tot rebota? I segur que els àvids mitjans de comunicació haurien sucat pa a una nova entrega de mastegots entre independentistes. Sembla, doncs, que torna la unitat. Malgrat tot, per a mi el López-Tena continua essent una veu a tenir molt en compte. Avui em delecta amb aquesta nova perla.

Esmolem ben bé les eines

Ahir a la nit, 43 alturgellencs i alturgellenques i 2 espies van assistir a la reunió de presentació pública de la PAUA. L'acte fou seriós, amb explicacions per part dels promotors, algunes intervencions dels assistents i presa de fotos i filmacions dels dos infiltrats. Es va donar compte del que s'ha fet fins ara i es va encoratjar tothom a unir-s'hi. Ho van fer 23 persones. Finalment, es van explicar les properes passes a fer: creació de les comissions de funcionament i contactes amb els ajuntaments comarcals que vulguin recolzar mocions favorables a la realització d'una consulta popular sobre la independència del país. Les urnes i les paperetes són les nostres eines. Ara, malgrat els aparells de l'Estat o els feixistes, les hem començat a esmolar. Ara és l'hora d'estar alerta, per quan vingui un altre juny, que ja és aquí.
Ahir es va palesar una mica més l'estretor de la gàbia en què vivim. Saben que n'estem serrant els barrots, per això ens vigilen.

La terra es mou

El 13 de setembre es va asclar una cosa, en aquest país. Fou en una localitat del Maresme anomenada Arenys de Munt. El deler de llibertat va esquerdar la superfície, talment una bossa magmàtica s'obre pas vers l'exterior. Un mes més tard, la lava continua fluint, malgrat la fredor ambiental que l'endureix quan entra en contacte amb la crua realitat. I no sols brolla per aquella esquerda, sinó que ho comença a fer per moltes més: Arbúcies, Argentona, Banyoles, Berga, Blanes, Cardedeu, Constantí, les Borges Blanques, Montblanc, Ripoll, Vilobí d'Onyar, Xerta i moltes més. El magma s'extèn per sota terra i ja ha arribat a l'Alt Urgell. Aquí rep el nom de PAUA: Plataforma de l'Alt Urgell per a l'Autodeterminació. Aquest col·lectiu ha nascut amb una idea molt clara: mobilitzar els alturgellencs i alturgellenques perquè un dia triïn com volen que sigui el seu país, a mode d'entrenament per quan aquesta votació sigui vinculant. L'objectiu és d'una noblesa total perquè prescindeix de tota mena d'etiquetes i treballa per un bé comú: exercir el dret a decidir, sí o no, però decidir. Si fins ara la política ha estat gairebé només partidisme, amb les consultes autoderministes la societat (tu, tu, tu,... i jo) trenca aquest joc estèril. Aquí tothom és cridat a fer una cosa molt gran: triar.

Per explicar-ho de paraula, dimecres 21, a les 21:30, la PAUA convoca tothom al Centre Cívic de la Seu.

Comença la fresca

Avui segon dia de gebrada als prats i llosats de la Seu. A casa ha marcat 1,5ºC, però als prats de Segre han baixat a -2. Aquest dia ja va nevar a Suïssa, Alemanya i Polònia. Visca!

La gasiveria d'Espanya

El motarrot que ens han penjat els espanyols és el de gasius (i d'altres dins del mateix camp semàntic, alguns de gruixuts com parets romàniques). Però un cop més qui veu la brossa a l'ull del veí no s'adona de la biga que té als seus. Perquè si algú és gasiu a la península Ibèrica és la nació espanyola. Aquesta nació no m'atrau, a part del principi fonamental de perquè no és la meva, perquè no dóna res i ho pren tot. En síntesi, Espanya no dóna ni identitat ni servei, les premisses bàsiques per anar pel món. Identitat: o ets com jo dic o no ets. Servei: l'espoli fiscal parla tot sol. La seva gasiveria és tan gran que no gastarà cap esforç a fer cas de qui la vol d'una altra manera. És per això que no puc entendre com pretenen els catalans federalistes convèncer-la que canviï. Té cap mena de camí pretendre que la meva veïna es tenyeixi de ros si ella no vol, encara que a mi m'agradin molt les rosses? No, cap, no té cap possibilitat d'èxit. Doncs amb Espanya igual.